El CERE publica ‘Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica’

L’obra recull les ponències i comunicacions presentades a la Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre, desenvolupada a Móra d’Ebre i Ascó els passats 17 i 18 d’octubre de 2015

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat un nou llibre, el volum número 12 de la col·lecció d’estudis comarcals Daliner, titulat Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’Onomàstica. Aquest volum recull les aportacions, ponències i comunicacions que diversos estudiosos d’arreu dels Països Catalans, van presentar a la Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre, que va tindre lloc els dies 17 i 18 d’octubre de 2015 a Móra d’Ebre i Ascó.

És un llibre de 416 pàgines que inclou fins a 23 articles signats per diferents especialistes adscrits a la Societat d’Onomàstica, professors universitaris, socis del CERE i estudiosos, entre els quals Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili; Jordi Ferrús, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx; Eugeni Perea, de la Universitat Nacional d’Educació a distància (UNED), o Maite Mollà, de l’Acadèmia de la Llengua, entre d’altres. Cal destacar els nombrosos articles referits a la Ribera d’Ebre i comarques limítrofs que inclou l’obra, que reflecteixen de forma prou eloqüent, i a través d’un desplegament temàtic notòriament plural i divers, l’essència d’allò que és al nostre país —i arreu del món— la recerca onomàstica: una aproximació al coneixement de les persones i de les coses, a múltiples escales, a través dels seus noms. En aquest sentit, i entre d’altres temàtiques, a l’obra si poden trobar articles sobre la toponímia franquista a la vila de Flix, una panoràmica sobre els estudis d’onomàstica de la Ribera d’Ebre, un treball sobre la carponímia a la Ribera d’Ebre o, per destacar-ne algun més, un treball sobre l’evolució de la manera d’anomenar a les dones entre els segles XIV i XX a la vila de Vinebre.

El volum està introduït per una presentació de Joan Josep Duran, president del CERE, i compta amb un pròleg signat per Joan Tort i Donada, president de la Societat d’Onomàstica, institució que va promoure la Jornada juntament amb el centre d’estudis riberenc.

Aquest llibre, juntament amb l’obra Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d’Ebre, guanyadora de la darrera edició del Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, són les dos novetats editorials de la col·lecció Daliner que ha publicat enguany el CERE

 

92c31b_b35c61b6cf4a41c7806a16187901b5fcmv2

 

 

Fitxa tècnica de l’obra Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica

 

Edita: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE)

C/ Sant Jordi, 3, 3r • 43750 Flix • Tel. 977 410 521

cere@riberadebre.org • www.riberadebre.org

 

Característiques tècniques de l’obra

 Nombre de pàgines: 416

Tiratge: 600 exemplars

Preu de venda al públic: 20 euros

Articles: 23

 

El CERE rep el suport de:

 Ajuntament d’Ascó

Ajuntament de Flix

Ajuntament de Móra d’Ebre

Consell Comarcal

 

Aquesta publicació ha rebut, a més, el suport de:

Òmnium Terres de l’Ebre

Societat d’Onomàstica

 

En l’organització de la Jornada d’Onomàstica també hi van participar:

 Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, Associació Cultural la Riuada de Móra d’Ebre, Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, Institut Ramon Muntaner i Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre.

 

Contingut de la publicació:

—Presentació. Joan Josep Duran Miró.
—Introducció. Joan Tort Donada.
—Carmel Biarnés i l’estudi de la toponímia i l’antroponímia. Jordi Ferrús Batiste.
—Onomàstica i dialectologia de les Terres de l’Ebre. Pere Navarro Gómez.
—Els plaers de la investigació onomàstica. Experiència i metodologia. Eugeni Perea Simón.
—La toponímia franquista a la Ribera d’Ebre. Jaume Aresté Bagés.
—Gènesi i continguts de l’obra onomàstica d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal. Artur Bladé Font.
—Cartografia lingüística de noms topogràfics. Àngela Buj Alfara.
—Noms esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre. Vicenç Carbonell Virella.
—Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local. Ventura Castellvell Díez.
—Carponímia de la Ribera d’Ebre. Maite Cot Ardévol.
—Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims. Olga Cubells Bartolomé.
—Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Marina de Tortosa (1860-1942). Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez.
—Lèxic i toponímia específica riberenca. El cas de la séquia reial del Xuquer. Josep Lluís Doménech Zornoza.
—La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Monserrat Ferrús Salvadó.
—Un nou mètode d’investigació per desxifrar els topònims. El Pallars Sobirà com a banc de proves. Núria Garcia Quera.
—Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Ponent: Antoni Jaquemot Ballarin.
—Set topònims rasquerans. Ponent: Miquel S. Jassans.
—Singularitat de l’onomàstica toponímica del Camp de Tarragona i del Penedès. Ramon Marrugat Cuyàs.
—Noms de casa. Benissanet (2004). Joana Medina Mañé.
—La generació del Nomenclàtor Toponímic Valencià. Maite Mollà Villaplana.

—Els noms dels carrer de la colònia química de Flix. Pere Muñoz Hernández.
—Els renoms de casa de Capçanes (1931-1935). Marta Pelejà Mntaner i Jaume Teixidó Montalà.
—Toponímia, urbanisme i paisatge fluvial. El cas de Lleida. Albert Santausagna Riu i Joan Tort Donada.
—Evolució de la manera d’anomenar a les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre. Silvia Veà Vila.

Comentaris tancats.