8

De missa i de dretes. Daniel Serres i Loran, advocat i polític, de Jordi Duran Suàrez, s’ha endut el darrer Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, en una decisió molt renyida, segons el jurat, que també va fer un reconeixement especial al treball Cent anys d’escoles. La construcció del model escolar liberal al partit de Gandesa (1834-1931).

El llibre guanyador repassa els principals esdeveniments sociopolítics del país, al llarg de cinc dècades, de finals del segle XIX al final de la guerra civil, a través de la trajectòria política, professional i humana del protagonista: Daniel Serres i Loran, membre d’una nissaga carlista d’antiga soca de Móra d’Ebre, que serveix d’excusa per descriure l’ambient polític i social que es respirava a la capital de comarca i a Móra la Nova en aquella època. L’obra passa a formar part de la Col·lecció Daliner del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), amb el número 14, sota el títol De missa i de dretes. Daniel Serres i Loran, política i societat a Móra d’Ebre i Móra la Nova, 1891-1939.

El seu autor, el periodista Jordi Duran, qui ja va guanyar el Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre fa 28 anys, va agrair el premi, ja que un reconeixement així “t’acompanya tota la vida i és molt afalagador”. Tot i això, va voler relativitzar qui n’és el guanyador per posar l’accent en què “lo realment important i transcendental” és la tasca que realitza des de fa 35 anys el Centre d’Estudis riberenc, motor de la investigació, la divulgació i la intensa activitat cultural de la comarca, un sentir unànime de totes les persones presents en l’anunci del XVIII Premi d’Assaig, que porta el nom del patriarca de les lletres de la comarca de la Ribera d’Ebre.

L’edició més reivindicativa del Premi d’Assaig
Aquest anunci de l’obra guanyadora es va fer aquest cap de setmana, en un acte celebrat al Casal Municipal de Móra la Nova que va reunir els representants del món cultural i polític de la comarca. Aquesta cita bianual, reconeguda com l’acte més emblemàtic del Centre d’Estudis riberenc, ha tornat enguany a Móra la Nova, després de recórrer tota la geografia comarcal i 32 anys després de la primera edició celebrada a la Fonda. Aquesta també ha estat una edició, però, especial i reivindicativa, tenint en compte les circumstàncies actuals, amb mig govern i membres de la societat civil catalana empresonats, l’altre mig govern exiliat a Brussel·les i la Mesa del Parlament també encausada. Els organitzadors van deixar un llaç groc a la cadira reservada pel conseller de Cultura, Lluís Puig.

“No perdem l’esperança i continuen treballant de valent, lo que alguns creuen impossible només tardarem una mica més a aconseguir-ho”, va dir la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, que va aprofitar per anunciar, i posar com a exemple de treball dur i constant que cal fer malgrat els temps difícils en què vivim, la signatura del conveni amb ANAV d’aquest any, que tot just s’acaba de signar i que permetrà continuar donant suport a les iniciatives culturals de la comarca i a l’activitat del mateix CERE. Carim va encoratjar-los a “continuar com fins ara, treballant com ho fa per la Ribera d’Ebre”

Compromís del CERE amb la comarca

I és que malgrat ser una entitat cultural, no política, a ningú escapa el paper i el reconeixement de l’excel·lent tasca que realitza el Centre d’Estudis riberenc, també més enllà de la comarca, com va remarcar el director territorial de Cultura del Govern català, Ferran Bladé. El president del CERE, Juanjo Duran, va aprofitar la tribuna del Premi per agrair el suport institucional a la trajectòria de l’entitat, una trajectòria que va lligar amb una visió compromesa de país: “Catalunya és una nació que vol decidir el seu futur, nació entesa com una cultura, una història i un dret a ser expressat a les urnes per una majoria política”, va dir, fent públic el compromís de l’entitat amb aquest concepte de nació i “amb els valors democràtics, republicans i universals que són la llibertat, igualtat i fraternitat”. “Sense voler fer política, perquè cada soci del CERE pot tenir la seva opinió”, el president de l’entitat sí que va apostar per “promoure la cultura i la història per enfortir el lliure pensament dels riberencs”

De fet, tots els representants institucionals que van participar en l’acte van tenir unes paraules reivindicatives sobre els temps convulsos actuals: “Per defensar la cultura de la pau, la cultura dels drets, la cultura democràtica. Que no s’oblidi la història”, va dir el conseller comarcal de Cultura, Josep Maria Sàez, mentre que l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Xavier Moliné, va posar l’accent en què tot i suspendre el tradicional sopar sí que s’ha volgut fer l’acte cultural perquè en el context actual “bona falta ens fa la cultura”.  Per la seva banda, el guanyador d’aquesta edició del Premi va llegir un fragment d’una crònica escrita al diari Libertad l’any 1936, quan després d’un any i mig a presó Lluís Companys, de tornada cap a Barcelona, va baixar del tren a l’estació de Móra la Nova i va proclamar un “Viva Catalunya” enmig de tot el poble que el va anar a rebre, un fet de la història moranovenca que Jordi Duran va posar d’exemple com “una petita victòria de la nostra república” viscuda per la gent de la Ribera.

Per la seva banda, i des de la privilegiada tribuna del Premi d’Assaig, l’historiador riberenc Joan Ramon Vinaixa va fer una exposició sobre el paper de l’historiador per demostrar que “la vitalitat de la història” i com aquesta “va més enllà de l’àmbit acadèmic, ja que ens envolta a tots i tots en som protagonistes, en som hereus directes”, ja que “l’afany i el fet de voler saber és condició intrínseca de la condició humana”. Vinaixa va tenir unes paraules de record per Carme Miró Sastre, mentre que Jordi Duran també ho va fer amb Manel Cardona López, dues persones de la comarca recentment traspassades implicades en la vida pública riberenca, que han marcat d’alguna manera la trajectòria personal dels qui les van voler homenatjar aprofitant la tribuna del Premi d’Assaig.

L’acte va acabar amb una actuació musical de la coral de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre, durant la qual els assistents van encendre el llum dels seus mòbil en defensa de la llibertat, mentre interpretaven el Cant dels Ocell.

 p1

p2

p3

p4

p5

p6

p8

p9

Blade

p10

p11

p12

p13

p14

p15

Font: Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre